La gran concentració de fàbriques de riu i de colònies industrials va transformar la fesomia dels rius pirinencs de Catalunya durant el darrer terç del segle XIX.

La colònia de Borgonyà, situada en el municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es va convertir en la més majestuosa colònia de la conca del Ter.

El 1903, els Coats s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir.

Tots els paràmetres són gegantins a Borgonyà: 600 CV de potència instal·lats, 80.000 pues de filar, un miler de treballadors ocupats, i una producció que supera els 60.000 kg. De fil setmanals. A Borgonyà es produïa el fil de cosir comercialitzat sota el nom de “Cadena”, el fil de sorgir “Dàlia” i els torçats dedicats a la producció de xarxes de pesca i lones “Fabra i Coats”.

Borgonyà era coneguda a la comarca com “els anglesos”, donat l’origen britànic dels seus fundadors. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nordeuropeu: habitatges unifamiliars amb pati  davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis  públics i de serveis voltats d’un cuidat enjardinament.

Fabra i Coats va dotar Borgonyà d’un seguit de serveis que la van fer modèlica entre les colònies del Ter: església, escoles pels dos sexes, cooperativa, germandat d’assistència, casino, teatre-cinema, camps d’esports, fonda, barberia, baixador del ferrocarril, oficina de correus, cementiri; i des dels anys vint, una escola bressol i els serveis permanents d’un metge i una farmàcia pròpies.

Aquest conjunt de serveis i el manteniment de la colònia a càrrec de l’empresa, eren inspirats per un aclaparador paternalisme i una forta tendència a l’autosuficiència, que no amagaven, però, una clara voluntat de control social.